Anem, Venim, Marxem

 

 1. NOTICIA

2. HI HA MÉS HOMES O DONES?

Podem veure que a Catalunya hi ha més noies que nois. Hi ha 4.068.533 noies y de nois hi ha 3.943.698 jo crec que d'aqui a uns anys remontem.

Ara veurem el grafic de Tarragona:

Al 2012 quan vaig neixer , tembé eren més noies, el punten que vaig aportar al equip dels nois, no va ser suficient per superar-las.

 Anire a fer un grafic sobre Asia , perquè desconeixo molt de aquella part del món. i penso que com es diferent entre europa o àmerica pot ser que canvien els resultats. Ho fare de Xina perquè els la població a Asia es molta i el grafic es bugea.

Com podem veure a Xina es totalment el contrari, hi ha molt més nois que noies i per diferencia.

y el motiu es per la preferència cultural pels homes: Tradicionalment, a la cultura xinesa, es prefereix tenir fills homes perquè s'espera que ells tinguin cura dels seus pares a la vellesa i continuin la desendencia familiar. I per aquet motiu avegades aborten a les nenes o les abandonen.

3. Index de natalitat

 Hi ha més naixements de nois que de noies. I als dos grafics per una diferencia de casi mil nens. Però al cap del temps hi ha més noies, no entemc com poden desapareixer tantes persones. Suposo que els nens tenen menys cap. O hi ha molts nens que pasen a ser nenes.

La meva casusa es: perquè  tots els anys neixen més nois que noies.

Neixen més nois perquè com al embaras dels nens són més cars de mantenir perquè nescesiten més recursos naturals, la natura inclina un poc el favoritisme per els nois perquè al embaras de les nenes són "més facils" :no gasten tants recursos com els nens. O tembé esta el cas de Xina, India... , que ja el vaig explicar que com els nois tenen més favoritisme perquè "sera més benneficiosos per la familia", tindran cura dels pares i seguiran la desendencia. I a les dones les aborten o les abamdonen. :(

Mortalitat infantil:

La mortlitat infantil es que el nen/a mori abans de que cumpleix el primer any. A causa de bastans factors: la nutrició , mal nivell sanitari, malalties...

Les seves causes són : Enfermetats infecioses,  complicacións durant el part,   naiximents prematurs,    desnutrició i falta de acces a atenció medica bàsica.

El risc de morir permaturament cuan es neix en Afganistan

Afganistan ha sigut durant molts anys un dels pitjors llocs del món per a ser nen, després de anys de conflictes i inestabilitat, el pais es veu castigat per la crisis economica , pobreza i malalties. Més de la mitat de la població, necesita asistencia humanitaria. Segons la ONU el risc de morir permaturament es de 34 nens per cada 1000 nascuts.

https://elpais.com/planeta-futuro/2023-09-26/el-riesgo-de-morir-prematuramente-cuando-se-nace-en-afganistan.html

 La veritat es que no som concients dels privilegis que tenim i que per a nosaltres són coses bàsiques. Mentres nosaltres en queixem sobre tonteries, hi ha gent que esta lliutant per a sobrevivir i no som concients perquè ho normalitzem. O si avegades ens queixem que el nostre pis es petit... , imaginat els que no tenen casi sostre o esta en molt males condicions.  Però poc a poc veiem que la mortalitat infantil a Espanya i a altres llocs del món està disminuint.

5. I els grans?

Pot ser en una ciutat on només hi haguesin gent adulta, tendrem que possar més botiges per avis: amb bastons , cadires de rodes... més  recidencies, i també tindriem que possar color a la ciutat, elements que recordi la seva infancia i treballs on tot estigui automatizat, perquè jo crec que un iaio no es possara a treballar. A més a més faria com carreteres més simples o que hi hagui més visio, perquè ultimament estic veient a avis que no s'enteren. També faria falta com unes classes de tecnologia o de entreteniment com jocs de taula.

Grafics

Jo opino que tots tenen el meu respecte per arribar a aquella edat, si només a Catalunya hi ha com 3.000 centenaris i a Catalnuya viuen més de 8millons, es molt díficil arribar a quella edat i amb bones condicions.

Sería bo esperimentar tenir 100 anys, però jo crec que no m'agradaria perquè la vida es faria molt llarga i relacionant-ho amb l'index de mortlitat, es molt estrany el que passa, que neixen molt més homes pero a la llarga sembla que nosaltres ens quedem a la meitat, i el Cesc sinserament jo crec que no arribara, perquè entre l'estres que tenen els profes i més...

“NO HE ANAT MAI EN AVIÓ”

La meva opino que anar en avió no era normal a la època, també jo crec que fa 100anys, es viatjaba més per destins més llargs i per exemple per anar a Italia aneves en tren o en vaixell, pero, mínim una vegada en la teva vida tens que volar, experimentar la sencació de despegar o la de estar al aire, també, jo crec que ara ja es més normal, hi ha gent que viatja per treball. Tampoc no se com eren les condicions per agafar un avió

6-  L'entrevista

Elithabet Arias Torres

m'ha àvia viu a Colombia, pereira, té 63 anys del 1962 i es feliç.

Pregutes:

1-  A quina edat vas começar treballar, i que volies ser de gran.

2- Com eren les relacions entre amics sense movils.

3- Que es per a tu un dia perfecte. 

4- Quin suces et va sorprendre més quan eres jove.

5- Com recordes la teva etapa a l'escola.

6-  Un record que tinguis de jove.

7- Quin consell li donaries als joves de avuí en dia.

Amb la pregunta 1, em vaig quedar sorpres, em va dir que va començar a treballar al camp  als 7 anys, perquè com es van criar al camp i el diner era escas ella cultivava blat.. També espantar als ocells i em va explicar com els ocells es menjaven els cultius. A més de gran ella volia estudiar el menjar, però quan es va enterar que tenía moltes mates es va arrepentir. Ja se per que avegades no m'agarden les mates, ve de genetica.

 

2. Com es relacionaven amb els seus amics: Em va dir que era molt divertit, es passaven tot al dia jugant, no com ara que alguns nens estan adictes a les pantalles. També va dir com jugaven, no vaig enendre res pot ser perquè serien jocs de l'època o va dir paraules que no les habia escoltat en la meva vida, exepte que és arrastraven per la herba. Amb el tema de la comunicació em va dir que tot era verbal, de tu a tu, per exemple un dia abans tots es reunien i quedaven en algun lloc a tal hora. I per exemple ara, es un wahtsapp i tot es més fácil.

 3. Amb la pregunta de que es un dia perfecte, ella em va conestar tots els dies són perfectes. Com ella es religiosa, va dir que si deu fa ploure o que fasi sortir el sol hi havia que aceptar-ho. I també que si algun dia tenim una difícultat o circunstancia ja hi haura un moment per solucionar-ho. M'ha àvia veig que es molt agraïda, per a ella tots els dies importen i són bonics. Ara jo puc tindre un mal dia i dir quin desastre de dia, però per a ella no.

4.Quin suces et va sorprendre: Aquesta resposta no me l'esperava gens, va dir que l'arrivada del home a la lluna li va cridar bastant la atenció, i fins i tot em va dir els tres astronautes.. Jo ahi ja em vaig adonar que si li va cridar la atenció. També ella no s'ho creïa que els humans arrivessin a un altre astre.

5.Com recodes la teva etapa a l'escola: Em va dir que molt bé, que la va passar genial. Em deia que gràcies a deu a ella mai li van pegar a l'escola amb una regla a les mans, perquè en aquella època els profes podein castigar als seus alumnes si ells no rendien en els estudis. A més em va comentar que ella a final de les classes es quedava a netejar les classes, i desprès una profe li donava una mica llet i ella s'anava contena a casa. I em va diu una petita anecdota sobre un company que li molestava

6.Un recorde que tinguis de jove: 

   Em va dir que quan era nadal, en la seva casa no hi havia sufícients diners pels regals. Aquell nadal es va anar a casa de la seva tieta, i tots els seus cosins tenien regals, i ella no, els seus cosins van dir que no era possible, i van començar a busar per tota la casa, fins que no van incontrar res. I a ella li van dir la situacio, i al seguent dia van anar a comprar tela per fer-li uns vestits molt bonics.

7. Consell pels joves:

Sabiament em va dir, que no no tinguem males amistats, i que no ens deixem influenciar per males influencies, també que no sempre diguem qus sí. I sobretot que valorem, que valorem el pa de cada dia, als nostres sers querids i a la família. I que respetem a totes les persones.

Jo crec que el món a canviat molt, de treballar als 7 anys a estar estudiant tranquilament a l'escola, també que nosaltres tenim la sort que tenim més facilitats. A més no estaria mal avegades deixar una mica la tecnologia i disfrutar amb els amics com feia ella. També em a pensar que nosaltres som molt privilegats, per tindre una bona educació a l'escola o no tindre nescecitats bàsiques. 

Desprès d'aquesta entrevista m'agradaria valorar més, com tindre una casa per viure o un simple plat de menjar.

Ja m'imagino en un futur llunya, quan sigui avi, que em preguntin aquestes coses. 

AUDIO: https://drive.google.com/file/d/1uBT__06w7SbG42_QV15fX12zKHyoNw2S/view?usp=sharing

7- Taxa de fecunfitat

Jo al principi no sabía molt bé que significava la paraula. Per la part de fecun s'em va relaciónar amb fecundar o alguna cossa del embarass. I amb taxa,  vaig pensar que sería com una estadistica dels embarasos.

Les difèrencies entre taxa de natalitat i de fecunditat, és que en la natalitat compten tots com homes i dones i en la de fecunditat només compten les dones.

Fórmules:

El números total de naixements en un any / per la poiblació femenína entre els 15 i 49 anys X 1000.

Natalitat: nombre de nascuts vius/ la població media  X 1000.

perquè entre els 15 i 49 anys?: perquè es una edad proxìmada de que les dones començen a ser fertils, i on deixen de ser-ho. També perquè si casda pais fa de les edats que vulgui, sería impossible fer un estadistica mundial. I perquè aixì es poden dividir en 7 grups desde el 15-49.

Què passa si una dona té un fill fora de els 15 o 49 anys?

No les ignoren, se les ajusten a la edat més pròxima per no arriuar la taxa. Per exemple: si una noia té un fill als 12, s'ajustaria al  grup de 15-19 anys.

Mira Cesc, en aquesta imatge podem veure que els països àfricans són on tenen més fills. I països com Canadà o Espanya són on hi ha pocs. Tambè jo crec que en Àfrica neixen tants nens per tradicció o perquè la gent adulta es més jove. A més penso que a païsoso àfricans tindre fills es pordia veure com ajuda a la família, mentres que en països com Espanya es necesita molts diners per mantindre al nen. també perquè aquí crec que tením més acces a la educació sexual i es pensen més en tindre fills.

Estadistiques:

En aquesta estistica, podem veure la taxa de fecunditat per grups d'edat. 

A més que la edat que més había dominat en 2024 era de 34 anys amb un 80,38 i el que menys de 15 amb un 0,59, es d'esperar. Però jo no m'esperaba res que la major sigui 34, jo pensaba que era entre 28,29,30 anys. 

Jo vaig neixer al 2012 i al meu germa al 2005, la meva mare em va tindre als 28 i al meu germa als 21 anys i en aquella època als 28 anys era de 73,05 i al 2024 era de 50,31,  al 2005 21anys era de 29,33 i al 2024 de 14,99. Això indica que cada vegada a la edat de 28, 21 anys i crec que a les altres també, estan disminuint. Aunque nosaltres no ho notem, de mica en mica pot ser que això pugui afectar. I si cada vegada baixa més, no hi haurien més fills? Perquè la població de la terra va aumentant, però suposso que més a poc a poc, i aixì fins que neixin "pocs" nens.

TAXA DE IDÒNIA SEGONS EL VIDEO:

En el video, segons el noi, diu que no estem en sobrepoblació. Perquè segons el noi, per a que una societat vagi bé, hi hauria que tindre una taxa de fecunditat de 2,11. Quan arriba a 1,80 diu que ho podem veure als carrers i al 1,30 el punt del no retor. 

Taxes de paisos: França 1,66 Portugal 1,45 Alemanya 1,49 Bulgaria 1,81 i Espanya amb 1,12 ( Madrid 1,10, Murcia 1, 36 Canaries 0,84)

Jo crec que tampoc es necessari que per una societat bona hi hagi el 2,11. I per exemple el que ja ho veiem als carres, jo no estic d'acord, un dissabte anar a passetgar per la rambla hi ha bastanta gent, o un dia normal d'estiu a la platja esta ple de gent. I que els numeros baixin tant, té de veure amb la cualitat de vida.

THOMAS ROBERT MALTHUS

Thomas Robert Malthus va ser un economista i demogràfic angles.

Malthus va formular la una teoria sobre la població. Segons aquesta teoria la població creix més ràpid que els recursos, especialment en aliments. Deia que la poblacio aumenta geogrmétricament( 1,2,4,8, 16, 32..) mentre que els aliments es produien de forma artimétrica (1,2,3,4,5,6...)  Això provoca un desequilibri entre les perosnes i l'aliment. Podem veure que al Malthus diu tot el contrari que el noi de la bata.  Però ara que hi ha més població, no veiem que falti menjar, però si que pujen els preus.

Jo, estic més d'acord amb el Malthus que amb el noi de la bata. Perquè si hi ha tanta població díficulta la produccio d'aliment, trobar una feina o un lloc per viure. També hi hauria conflictes, augment de la pobressa , fam...  A més penso que aumentaria el valor de una persona.

També jo crec que per a que es cumpleixi la teoria de Malthus, tindria que haber una redució natural de població i aixì equilibrar les perosnes amb l'aliment. 

I tú Cesc, amb quina teoria estas més d'acord???

En aquesta imatge podem veure les diferents taxes de fecunditat en diferents llocs d'Espanya, com més baixes hi ha per asturies amb un 0,97 canaries amb 0,86 en aquests llocs no hi ha ni un fill per dona. I mira Cesc , quina casualitat que la més alta estigui a Àfrica amb un 1,56. També gran part de la fecunditat es dels imigrants que venen a treballar i fan que hi hagi més població a Espanya.

CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ

1. GENT A LA TERRA:

Actualment la població de la terra supera els 8.000 milions de persones. La població ha anant aumentant molt ràpidament, sobre tot als dos utims segles. Pot ser abans era més lent a causa de malalties, guerres... però amb els avanços de la població han anant millorant i pujant ràpidament.

Mira Cesc, amb la pagina que ens vas donar, he fet una comparació de quant havia pujat la població abans de anar-me a dormir durant 1 dia. Podem veure que a pujat bastant, jo abans de treballar el creixement de la població deia: mira, ara a nascut un nen, i als 30 segons ho deia un altre vegada. Però amb aquest treball me donat compta que no es axì. Casi cada segon néix un nen! En un dia han nascut 361.247 nens, m'agradaria saber, quants nens néixian a l'època del meu avi, a veure si es semblaven. A més morien 170.211 persones al dia, això són senyals que la poblacio aumenta.  També em dona curiositat si en qualsevol dia va morir més gent de la que va néixer.

2. CERCA L'ANY DEL CESC I COMPARA:

Crec que el Cesc va néixer al 64 i ho he comparat amb el meu any de néixement i el del meu germa. I he vist que la pobació a variat molt.

En el 64 hi havia 3,25 milions de persones, que comparat amb ara que som més de 8milions em sembla poc.

Al 2005 on va néixer al meu germa hi havia el doble de persones que quan va néixer el Cesc, és una barbaritat que en 41 anys néixin més de 3milions de persones.

I al 2012 7 anys desprès del 2005 va néixer casi 1milio més. A comparació del 64 al 71 que va néixer mig milio més de persones, però no se perquè, mateix temps, diferentes quantitans.

En aquest apartat, m'ha ajudat a veure que cada vegada hi ha més gent a la terra i que el crèixement és molt més ràpid.

3. FORMULES:

El creixement de la població es pot calcular utilitzan diferents foómules, la més habitual és:

Creixement natural = taxa de fecunditat - taxa de mortalitat.

També es pot calcular tenin en compte les migracions: 

Creixement real = (neixements - defuncions) + immigració - emmigració.

Aquestes fórmules seveixen per saber si la pobalció aumenta o disminueix.

4. EPIDÈMIA:

L'empidèmia que es va acabar aproximadament al l'any 1350 a ser la peste negra. Acuesta malaltia provocada per les puces va provocar la mort de moltes perosnes a Europa durant la edat mitjana. Amb el pas del temps, la mortalitat va començar a disminuir gràcies a les millores de higiene, millor alimentacio i avanços medics i tecnologics. Tot això va ajudar a reduir la propagació de malalties. 

I Waldemar Haffkine va fer la primera vacuna efectiva. 

També la peste negra va provocar l'abandonament de rutes comercials per Asia central per no expandir-la. 

Lo més proper que he viscut havia sigut el covid, però no crec que la peste negra va ser molt més pitjor.

5. REVOLUCIÓ:

Al segle  XIX va sorgir la revolució industrial a Anglaterra, jo ja ho sabía perquè ho vam fer a primaria.

La revolució industrial va ser un pròces de transformació en que va passar de una economia basada amb la agricultura o artesania a una dominada per la industria i la fabricació mecanica com les maquines de vapor.

Aquesta revolució va aportar moltes coses positives com millores en la produció d'aliments, avanços a la medicina millors condicions de higiene, nous transports i millores en el comerç...  

Gràcies aquets canvis, la gent vivia més anys i moria menys gent, això va provocar un gran creixement a la població.

6. ESTADISTIQUES:

M'ha sorpes molt que 373.506 van néixer el 8 de març, m'agrada saber que hi ha bastants homes que néixin el dia de la dona i siguem un regal per la nostra mare. També m'ha cridat l'atenció que morire al 2100, m'agrada l'any, això si contiuno a espanya, perquè em possa de anys restants 74 i si el comparo amb un pais ques sigui pitjor en medicina i tecnologia, com senegal, em possa 65 anys. O també per exemple em possa que a italia que jo crec que esta amb les mateixes condicions que espanya viure un any més. pot ser perquè allà són més feliços. :)

DENSITAT DE POBLACIÓ

1. FORMULA:

El Cesc ens a posat una imatge, que nosaltres haviem de deduir com es calcula la densitat de població.

Que alguns compañs van dir que es:  

                                       Numero d' habitants 

Densitat de població = ------------------------------ 

                                         Superficie en Km2

Que vol dir que dividim el nombre d'habitants en un territori entre la supeficie de cada territori. I el resultat se expresa en habitants per kilometre cuadrat: (hab.km2).

 Això ens permet veure si un lloc està molt poblat o poc. Per exemple una ciutat amb molts habtants en poc espai tindra una desnitat alta.

Jo crec que la densitat de la població es important perquè ens ajuda a entendre com s'organitzen les ciutats, per exemple si hi ha molta gent en un lloc caldran més escoles, transports, hospitals, edificis...

2. CIUTAT MÉS DESNASMENT POBLADA DE CATALUNYA:

La ciutat més densament poblada de catalunya la tenim aprop a 30min en tren, és L'hospitalet de llobregat, amb més de 21,000 habitants per km2. I no només és la més densament poblada de catalunya si no de Europa. Té aprox un 12,5km2 de territori pero hi viuen més de 260.000 persones.

Això pot ser perquè com es una ciutat que esta a prop de Barcelona que fa que la gent desideixi viure-hi perquè pot ser es més accesible i economic.

Cesc tu t'imagines en les festes majors com estaria ple de gent?

Si a Tarragona avegades a Santa Tecla m'estresso amb la gent, no m'imagino a l'hospialet de llobregat.

3. ON M'AMAGARIA?

 Jo m'amagaria al Àfrica que te 33 hab/km2. Perquè té bastant territori i hi ha zones poc poblades, com deserts, selves... que estan bastant allunyada de la població i fa que sigui difícil que em trobessin. 

Jo m'amagaria al desert del Sahara, amb una tribu allunyada de la societat, a més que a casua de el calor o la falta d'aigua, fa que sigui un lloc poc desnament poblat.

4.COMARQUES MÉS I MENYS DENSAMENT POBLADES:

He buscat les comarques més densament poblades són les que estan aprop de les ciutats grans, per exemple l Barcelonès o el baix llobregat, també, perquè estan aprop de la costa i fa que hi hagui més treball o bona comunicació.

I les menys com Pallars Sobirà o Alta Ribagroça són menys desnament poblades, que són les que estan més en espai naturals o en muntanyes.

Però em fa pensar, que perquè no hi ha ciutats grans en muntayes. o perquè no poden ser més desament poblades.

 

5- MODEL "OU FERRAT"

 Mira Cesc, aquest mapa que com dius tu té una forma de ou ferrat, representa com es distribueix la gent en espanya. Per exemple podem veure que en les zones de costa hi ha més gent i a mesura que ens anem més endins la densitat baixa. I té uns factors:

FACTORS HUMANS:

Llocs de treball, industries i serveis, infraestructures com carreteres, transports.... univeritats i centres educatius.

FACTORS FÍSICS:

Clima ni molt de fred ni molta calor, relleu, disponibilitat d'aigua i recursos naturals.

I mentres estaba buscant l'informació vaig pensar, que la població viu com desodenada amb llocs on hi ha més o menys gent, pot ser no per que ells vulguin si no on tenen més opurtunitats de fer el que volen.

6- DENSITAT DELS NOSTRES BARRIS:

 

Fórmula:

Densitat = població / superfície

Barri	Població	Superfície	Densitat
Part Alta	3.500	0,7	5.000 hab/km2
Eixample Nord	9.000	0,6	15.000 hab/km2
Eixample Sud	16.500	1,2	13.750 hab/km2
Barris Marítims	5.500	1,5	3.667 hab/km2
Torreforta	22.000	2,5	8.800 hab/km2
Campclar-Bonavista	26.000	3,5	7.429 hab/km2
Sant Pere i Sant Pau	16.500	1,8	9.167 hab/km2
Sant Salvador	7.500	1,4	5.357 hab/km2
Llevant	16.000	12,0	1.333 hab/km2

Podem veure que alguns barris tenen molta més densitat que altres. Això pot dependre del tipus d’habitatges: si hi ha blocs de pisos o cases, o també d'on estan situats.

7- TORREFORTA I LLEVANT

Torreforta

Llevant

Desde amunt no es veu molta diferencia, però en persona un mica si, si tu vas a Torreforta jo crec que hi ha molta més gent com ho diu les estadistiques, també hi ha més comerç, i que està ple de pisos, pot ser molta gent viu alli peruquè els lloguers són més barats, ja que estan més apartats de Tarragona centre.

I al llevant hi ha menys pisos, per que també hi han cases, i té menys desitat, perquè en el espai que ocupa una casa on viu una familia, si hi aviessi un pis vivirein més families.

Aquest ultim apartat de la densitat de la població m'agradat, perquè es com un cosa que sempre tenim present però no ens fixem o mínim jo, també he apres coses noves, com calcular la densitat de la població, que la ciutat més densament poblada de europa la tenim a prop, i les densitats dels barris de Tarragona o de les comarques de catalunya, i per ultim però no menys important els factors de perquè en un lloc viu més gent que en un altre.