La Reina Mora

 La Reina Mora

1.Comencem

Els musulmans segueixen un calendari diferent al nostre. Es diu calendari islàmic o hègira. Aquest calendari comença a l'any 622 d.c, que és quan Mahoma va fer el viatge de la Meca a Medina.

Actualment, els musulmans van pel any 1447 de l'Hègira.

COM COMTEN EL TEMPS?

L'any islàmic té 354 dies, perquè es basa en els cicles de la Lluna. Això fa que sigui uns 11 dies més curt que el calendari que fem servir nosaltres. Per això les festes musulmanes no sempre cauen en la mateixa data cada any.

COM DIVIDEIXEN EL TEMPS?

Tenen 12 mesos lunars, i cada mes comença quan es veu la lluna nov

Com que cada any varien les dates, hi ha festes que canvien de data i s'avança uns 10-11 dies respecte al nostre calendari, com el ramadà, el Eid al-Adha i Eid al-Fitr.

També com tenen un calendari diferent els mesos es diuen diferent i la IA m'ajudat a traduir-ho:

Muhàrram — Gener (aprox.) — “mes sagrat”
Safar — Febrer (aprox.) — “buit” o “groc”
Rabi al-awwal — Març (aprox.) — “primavera primera”
Rabi al-thani — Abril (aprox.) — “primavera segona”
Jumada al-awwal — Maig (aprox.) — “primer mes sec”
Jumada al-thani — Juny (aprox.) — “segon mes sec”
Rajab — Juliol (aprox.) — “mes sagrat”
Sha'ban — Agost (aprox.) — “mes de separació”
Ramadà — Setembre (aprox.) — “calor intensa”
Shawwal — Octubre (aprox.) — “elevació”
Dhu al-Qi'dah — Novembre (aprox.) — “mes de descans”
Dhu al-Hijjah — Desembre (aprox.) — “mes del pelegrinatge”

La meva opinio es que encara que sembli molt rar amb els noms dificils de pronunciar, es el seu calendari i les seves tradicions es tenen que respectar, també em va donar curiositat que els noms dels mesos siguin com un resum del mes.

2.Visigots

Al principi no sabia res de qui era Sant Hermenegil i, amb les explicacións del Cesc em vaig enterar una mica qui va ser.

Hermenegild va ser un príncep visigot que va viure al segle VI a Espanya, i era fill de Leovigild. Quan era jove era de religio arriana ( una forma de cristianisme diferent a la catòlica ), com el seu pare, però més tard es va convertir en cristianisme catòlic graciès a l'influencia de la seva dona i del bisbe Leandre de Sevilla.

Aquesta conversió va provocar un gran problema amb el seu pare, perquè el rei Leovigild no acceptava el catolicicme. Per això, Hermenegild es va rebel·lar contra ell i va provocar una gran baralla entre pare i fill. 

Finalment  Hermenegild va ser derrotat i empresonat. El seu pare li va demanar que tornes a la religio arriana, però ell es va negar, i per aquest motiu va ser executat a l'any 585.

Després de la seva mort , Hermenegild va ser considerat màrtir i més tard va ser declarat Sant per l' Església.

Segles després a Tarragona li van posar a un carrer el seu nom, i no només a Tarragono, sinó a Barcelona, Madrid, una isglesia a Sevilla i moltes més parts.

També em va entrar la curiositat de com es feia per posar el nom al carrer, i buscant vaig encontar que quan una persona era considerada important o santa, les autoritats ( ajuntaments o església ) decidien posar el seu nom a un carrer , plaça o isglésies per homenatjar-lo, recordar la seva història i mostrar valors com la fe o el sacrifici.

A més vaig trobar que molts carrers amb noms de sants es van posar a l'edat mitjana o més tard, avegades estaven a prop d'una església dedicada a aquell sant, i els noms dels carrers també servien per eduad la població sobre la religió.

  

3.Al. Andalus

Fa molts segles, abans que existís l'islam, hi havia una ciutat anomenada Bizanci. Aquesta ciutat ja utilitzava la mitja lluna com a símbol protector.

Segons una llegenda, una nit la ciutat estava a punt de ser atacada pels enemics. Però la lluna va brillar amb molta força al cel, il·luminant els soldats enemics i permetent que els habitants de la ciutat es defensessin. Desd d'aquell dia, la mitja lluna es va convertir en un símbol de protecció i bona sort.

Anys més tard, l'any 1453, van conquerir la ciutat i en lloc de destruir els símbols de la ciutat, van adoptar la mitja lluna com a pròpia. I amb el temps es va extendre per territoris musulmans, fins convertirse en una imatge associada amb l'islam, tot i que no és un simbol oficial de la religió.

Molts paisos musulmans tenen la mitja lluna a la seva bandera com: Turquia, Pakistan, Argèlia, Tunísia...

També als paisos musulmans en comptes de portar una creu en les ambulancies, porten una mitja lluna, que també la utilitzen en mesquites, monedes, en l'art...encara que sigui un simbol més cultural que religios.

He buscat info, i he vist que en algunes èpoques es feien torres o llocs alts només per observar la lluna. També que el simbol pot simbolizar començar de nou o donar sensació d'esperança. A més alguns paisos utilitzen calculs astronomics per donar pas a les festes i hi ha altres que tenen que  veure la lluna amb els ulls. 

CONCULISÓ:

En aquest treball he après quee el món musulma té una manera diferent d'entendre el temps, basada en la lluna, i lo important que es per a ells. També he après sobre un personatge històric que no tenia ni idea, i el que et podien fer abans si opinaves diferent.

4.Filosofia

La llegenda del príncep que es sentia vaca, explica l'història d'un jove que es sentia una vaca i volia ser sacrificat, i cap metge aconseguia ajudar-lo fins que va arribar Avicenna.

A qui he fet com un comic amb l' IA, i li vaig dir que fassi l'història, com si fos al seu palau, que hi hagi persones pendentes d'ell, i que el princep es comportara com una vaca. 

Tot això per ara comparar-lo amb els meus dibuixos, espero que el Cesc ho valori, ja que no ha siguit facil. Però he aprofitat a classe pero fer-ho una mica, ja que no m'agrada treballar a classe.

5.Economia

Mira Cesc, he trobar la biografia de Abraham Cresques. ( Ara ja se diro bé, no com ho vaig dir a classe).

Abrraham Cresques va ser un cartògraf mallorquí del segle XIV . Nascut a Palma de Mallorca al voltant de l'any 1325 ( Csec, ¿perquè ens fas treballar personatges tan antics?). Formava part de la religio jueva.  Des de jove, Cresques sva dedicar a l’elaboració de mapes i cartes nàutiques, convertint-se en un dels millors cartògrafs del seu temps. Va treballar per a la Corona d’Aragó, especialment sota el regnat de Pere IV d’Aragó, que li va encarregar diverses obres importants. La seva obra més coneguda és l’Atles Català fet al 1375, considerat un dels mapes més complets i avançats de l’edat mitjana. Aquest atles no només mostrava territoris, sinó també rutes comercials, informació sobre pobles i representacions culturals.

Amb el temps, Cresques es va canviar de religio a la cristiana per la siuttuació difícils que vivien els jueus, (i aquesta vegada el seu pare no el va matar).

I el que tant esperaves Cesc:

Un Rei anomenat: el rei Pere IV va regalar el seu atles a un altre rei, el rei de França, Carles V, com a regal per mantenir una bona relació.

I per desgracia, en un moment de la vida tindrem que morir, i Abraham Cresques li vva tocar a l'any 1387. Peròooo la seva obra va influir molt en la cartografia i en la navegació, com en el descobriment de america.

No se, per què a primer quan feiem lo de la cartografia vam estudira al Mercator i no al senyor Cresques.

 

6.Societat

Mira Cesc, en aquest apartat tu volies que creesim la nostra piramide, i ja que estaba artistic amb lo de la filisofia també t'he dibuixat la pirmaide del al andalus.

Arabs i Sirians: Els que manaven, clase molt alta  i dirigents.

Berberes: Petits senyor en poblacions rurals.

Muladites: Classe mitga.

Esclaus: Obrers, campesins...

Vaig buscar info, i em vaig donar compte, que als mossàrabs,  els cristians que vivien sota el domini musulma, tenia menys privilegis que un musulma que vivia sota el domini de la seva propia religio.

Encara que sigui molt clar, no ho sabia.

També que Al-Àndalus destacava per ser una societat molt avançada en comparació amb altres zones d'Europa.

A més, jo creo, que en la societat de avui en dia, també es segueix una mica l’estructura de la piràmide, però amb diferents noms, per que no sembli com tan fort, com per exemple esclau.

7.Cultura

Cesc, no en tenia ni idea del ball de Santa Tecla que deies, però, per això tinc el privilegi de buscar-ho.

La influència d'Al Àndalus encara es pot veure, com el que tu dius, els genats moros que representen la presència musulmana en la història, i també els balls de  Trucs i Cavallets, per això el Cesc feia el gest de muntar en caball, i jo  per jugar a mimica a les 8 del matí no estic.

Aquest ball es la representació de batelles entre moros i cristians als països catalans.

8.Art

Finestra

9.Catalunya

HISTORIIA REINA MORA